Sabíeu què?

logo-insta75peq

Carles Martínez (n.1955)

Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Terrassa i Stage amb Michael McCallian a la International School of Drama de Londres. Actor reconegut per les seves aparicions en sèries de Dagoll Dagom “La Sagrada Família” i “La memòria dels Cargols” així com en altres produccions nacionals com “Lo Cartanyà“, d’El Terrat. L’avalen més de 60 obres als escenaris de Barcelona, principalment al Teatre Nacional

(La BèteMequinensa, que li ha valgut una nominació als premis Butaca, Nit de Reis, L’inspector, La plaça del Diamant…), al Teatre Romea (La Strada), al Club Capitol (Els diaris d’Adam i Eva), al Teatre Goya (Pel davant i pel darrere, Un fantasma a casa), etcètera. Ha estat fundador i inspirador de molts projectes teatrals.

Com recordem el Carles?

Un alumne d’un gran nivell…però a classe sempre en treia algun acudit, algun comentari per fer riure. Humorista nat, a vegades una mica massa…però simpàtic i agraït. El 1981 va fer una representació “imitant als profes” que va ser d’una genialitat excepcional, fins al punt que es recorda al llibre del 50è aniversari com un dels fets destacables de la nostra història.

carles 002

Andrea Ros (n.1993)

L’Andrea va començar a fer teatre a l’escola i al teatre del barri i fent papers infantils a TV3 quan encara era a primària. La seva aparició al cinema es va concretar fent de Merçona, la germana petita del Puig Antich, a la peli “Salvador” (2006 ). Entre 2005 i 2007 va interpretar personatges infantils o adolescents en sèries de TV3 (“Mar de fons”). El 2008 va ser contractada per Antena 3 per intervenir en diverses sèries, destacant “El internado”, que va tenir un gran èxit d’audiència. De fet s’ha mantingut treballant en sèries d’Antena 3 i us ha de sonar actualment interpretant Beatriz Arratia a “Amar es para siempre”. Es va seguir dedicant al cinema, destacant el paper de “prota” al “Diari de Carlota” (2010), la seva intervenció al famosíssim “REC2” i recentment l’aventura de l’atrevit repte de “La sexta alumna”, peli de terror molt valorada al Festival de Sitges i rodada íntegrament amb Iphone. El 2013 es va atrevir a al repte d’un musical de teatre, ”La llamada”, durant dues temporades.

Com recordem l’Andrea?

Una noia inquieta però molt serena i senzilla. Treballadora, però la seva feina anava fent que fos difícil seguir el curs. Li encantava tot el món de la literatura, l’art, la història…i li sabia greu no tenir temps per aprofitar millor les classes d’aquestes matèries. Li agradava explicar als profes i als companys els seus projectes, però ho feia amb naturalitat.

Marta Español (n.1986)

El 2001, la Marta amb 15 anys, guanyava un concurs de models organitzat per una revista d’adolescents. Elegància, senzillesa, bellesa fresca sense sofisticació, i bon saber fer davant càmeres…el jurat va veure una noia amb potencial com a “top model”. I la Marta es va trobar en aquest món com una oportunitat que no deixaria perdre. Actualment està considerada una “top model” internacional…Ha treballat per Oysho, Verdú, Puig Doria, Armany…Portada a “Elle”, “Woman”, “Vogue”, “Mujer hoy”…El 2006 va ser escollida com la “top model” de la “Pasarela Cibeles”.

Com recordem la Marta?

Una noia senzilla en formes (mai venia a l’escola amb vestit sofisticats, ni pintada, ni enjoiada…). Molt estudiosa i competent en tot, treballadora, amable i simpàtica i molt discreta. El seu objectiu era estudiar “Educació social”, i es veu que tot i la seva diferent vida professional, ha acabat aquests estudis. En una entrevista, amb una sinceritat admirable, afirma que quan s’acabi aquest “maremàgnum de fotos i passarel·les” li agradaria dedicar-se a l’educació social.

Des de sempre els equips de l’escola han destacat en aquest esport.

El nombre de medalles obtingudes en els JJ.EE. de Terrassa és enorme.

I també una gran quantitat d’ex-alumnes han seguit en aquest esport a l’antic “San Fernando” (que jugava a la pista descoberta del carrer Cardaire als locals de la Falange) i al Club Handbol Terressa. Alguns han  conseguit arribar a l’ASOBAL.

Molts nois i noies han fet de monitors de handbol al cole.

Però en la nostra memòria escolar destaca que va ser un dels nostres monitors el Cinto Vilà.

Tothom que s’ha decantat per al handbol a Terrassa entre finals dels 60 i principis del segle XXI coneix segur en Cinto.

Incansable promotor d’aquest esport a Terrassa des de temps pretèrits on l’únic club era el “San Fernando” del “Frente de Juventudes”.

Descobridor de talents que van acabar triomfant (Joan Morera, que va ser internacional).

Monitor a diverses escoles (a voltes era l’entrenador dels dos equips que s’enfrontaven en els JJ.EE.!).

Promotor i fundador del Club Handbol Terrassa, que li va dedicar un torneig memorial el 2016.

Allí on hi havia “balonmano” et trobaves el Cinto; la persona que més ha fet per aquest esport a la ciutat…

La temporada 1972-73, el Cinto va entrenar el nostre equip escolar de categoria infantil que va assolir el subcampionat d’Espanya (màxima gesta “balonmanística” de l’escola). Es veu que poc a poc el bàsquet va anar guanyant terreny….però tot i així, l’escola obté un subcampionat de Catalunya de Handbol infantil la temporada 1991-1992.

I el Cinto hi era…Gràcies Cinto, al cel siguis eternament jugant a “balonmano” i entrenant canalla.

Equip dels Carmelitans de Terrassa de “balonmano” que va assolir un subcampionat d’Espanya escolar infantil (1973). L’entrenador era el Cinto Vilà. La major gesta esportiva assolida per la nostra escola.
Equip dels Carmelitans de Terrassa subcampió de Catalunya infantil (1981). El Cinto va ajudar, hi era…

L’ordre dels pares carmelitans va voler establir un convent a Terrassa a principis del s. XV, en concret on ara trobem el Parc de Vallparadís, però les disputes entre famílies propietàries van acabar avortant el projecte.

El 1928 es fa un segon intent d’establiment d’una comunitat carmelitana a Terrassa.

En concret al carrer Bartomeu Amat, prop de l’acabat d’inaugurar Mercat del Triomf. El barri estava creixent i estava mancat de seus parroquials i també…d’escoles. El 18 de juliol de 1928 es rep l’ordre del consell de l’Ordre Carmelitana des de Roma per establir un convent carmelità al barri de Sant Pere de Terrassa. Hi va tenir un paper molt important el rector de Sant Pere, Josep Homs Ginestà, preocupat pel creixement del barri i que cercava una comunitat religiosa per a l’atenció espiritual del barri. Els carmelites, que desitjaven establir-se a la ciutat, van ser els escollits.

I és molt curiós…segons ens diu A.Morillas al llibre del 50è aniversari…”Sembla que una de les condicions de l’arribada dels carmelites a la ciutat era perquè s’obrís una escola per a l’educació de la infància, ja que en el barri de Sant Pere només n’hi havia una”.

De fet al carrer Bartomeu Amat, 101 es va establir una petita comunitat de pares carmelites amb una petita capella i una aula escolar per nens (només nens i no nenes…). L’espai era molt petit i la petita escola infantil (de nens…) va existir entre 1929 i 1936…La Guerra Civil va paralitzar aquell petit convent i aquella petita escola, però que sapigueu que molt abans de la data oficial de fundació de la nostra escola, ja hi va haver una “petita escola carmelitana” al barri de Sant Pere.

Tot era molt petit…I ens hem fet grans!

…Com era el barri de Sant Pere a principis dels 30.
El Mercat del Triomf, però tot per fer…
Una imatge de l’any 1933 amb tota la canalla, petits i grans, que anaven a l’escola dels “padres” del barri de Sant Pere

… Recordeu l’Alberto Sánchez? Doncs està becat pel CF Málaga (1ª Divisió) per formar-lo per esdevenir futbolista professional… i va sortir del Jàbac com a esportista i de la nostra escola com a persona. Molta sort Alberto!

(Foto: Diari Terrassa. L’Alberto signant el seu contracte amb el Málaga)

El JÀBAC i la nostra escola…

Actualment l’associació Unió de Futbol Base Jàbac i Terrassa és una de les més importants escoles de futbol de Catalunya. Jàbac és un dels vuit clubs de Catalunya que té totes les màximes categories (Divisió d’Honor Juvenil, Divisió d’Honor Cadet, Divisió d’Honor Infantil, Preferent Aleví i Preferent Benjamí). El club disposa de 47 equips, 42 inscrits a la Federació Catalana de Futbol, 4 al Consell Esportiu de Terrassa, i 1 de Prebenjamins debutants. Segur que molts dels nostres alumnes, ex-alumnes i pares han jugat al Jàbac.

Segons sembla el 1942, amb el permís de l’ordre carmelitana que n’era propietària, un grup de jovent del barri de Sant Pere va fer un camp de futbol en una finca dels carmelitans. El van arreglar, van posar porteries i, amb el permís de la Falange (que aleshores controlava tot el tema esportiu), van constituir la JABA (Joventud Atlética Balompédica Amateur). El camp era “famós” per el seu enorme desnivell; una part feia pujada i l’altra baixada… Jugaven amb una samarreta vermella amb franja blanca creuada; de fet els colors corporatius de l’escola!. El 1943, ja en funcionament l’escola, els nanos del cole hi anaven a jugar a futbol. De fet era propietat del carmelites…això va fer que s’introduís la “C”…JABAC…”Joventud Atlética Balompédica Amateur Carmelitana”. Actualment el Jàbac té el seu camp de futbol a Can Jofresa i molt pocs saben d’on ve el seu nom…i la “c” vol dir “carmelitana”…

Un equip de la “Juventud Atlética Balompédica Amateur Carmelitana” de finals dels 40. Potser hi ha alguns ex-alumnes!
On era l’antic camp del JABAC? Si us fixeu, al fons es veu la llar d’avis. Si esteu fent classes d’ESO…esteu on era l’antic camp del JABAC. La foto és de principis dels anys 60.

Tot i que l’escola es va fundar oficialment el 1942, no hi va haver cap professora (“senyoreta” com se’n deia aleshores…) fins el curs 1961-1962.

Es deia Teresa Canals i feia classes al parvulari.

A la imatge la veiem amb la seva classe de “parvulari” del curs 1961-1962