Una de les coses que ens feia més por després del confinament era l’anestèsia emocional amb la qual retrobaríem els nostres alumnes. Què és això de l’anestèsia emocional? Això és quan no ets capaç de reconèixer les teves pròpies emocions, no tens prou autoconeixement d’aquestes i tampoc en tens massa control. És com si sentissis sempre el mateix, entres en un estat de desidia emocional constant.
L’educació emocional és ben coneixedora per tots els professionals i famílies que integren la nostra escola i aquest curs ha sigut una de les protagonistes fonamentals per a poder avançar.
A principi de curs teníem molts dubtes de com se sentien els nens. Aquesta incertesa ens va fer plantejar nous objectius. La nostra prioritat era que els nens poguessin treure de dintre allò que havien viscut els últims 6 mesos. Havíem de començar a treballar de forma preventiva per poder fer front als possibles problemes que surgissin posteriorment.
Aquest projecte neix de la necessitat del moment. Això vol dir que abans no feiem res? Doncs no, això vol dir que fèiem moltes coses, però les hem classificat i estructurat. Hem posat en comú i hem recollit tot el que es fa en un banc de recursos i de tot aquest procés ha nascut un nou projecte.
Com en qualsevol projecte ens hem de marcar uns objectius i els nostres eren molt clars des del principi. Treballariem la consciència emocional, la regulació i l’autonomia emocional, també la competència social i la de benestar.
Els objectius que ens vàrem plantejar van ser l’autoconeixement d’un mateix i dels altres, donar resposta a les emocions a través del diàleg intern i la introspecció, dotar als alumnes d’habilitats, actituds i valors, facilitar les relacions socials, crear un clima de convivència agradable i guiar-los per a una vida sana i equilibrada.
Després de tot el curs podem dir que els nostres alumnes són més competents emocionalment i esperem de tot cor que tot el que han après ho transmetin als altres i els acompanyi per sempre.