Francesc Jordà, un carmelita molt popular
El divendres 26 d’abril va morir el carmelita Francesc Jordà Capallera. Tenia 86 anys. Nat a les Gleies, de la Vall de Bianya, el 1937, va ingressar al seminari carmelità d’Olot el 1947 i després del noviciat va professar a Tàrrega el 1953.
Va ser ordenat prevere el 1961. En els anys següents, de 1962 al 2002, va estar relacionat amb la docència a Terrassa i Barcelona. El seu darrer destí va ser a Olot, el 2003. Fill de Secundí, propietari i pagès de les Gleies (Capsec), i de Maria, natural de Beget.
En plena guerra, va ser batejat sub conditione el desembre de 1939, a Sant Martí de Capsec. El matrimoni va tenir vuit fills. Va fer la primera professió el 1954 i la solemne l’octubre de 1958. El juny de 1960 va ser ordenat sotsdiaca, a Barcelona, pel caputxí fra Maties Solà Farell, bisbe de Colofó, prelat que l’ordenà prevere el març de 1961. A l’abril digué la seva primera missa a l’església del Carme, d’Olot; va ser apadrinat per Joan Cardelús Dalfó i Margarida Corcoy Sala.
Només ocasionalment va vestir l’hàbit de carmelita. Amb coneixements musicals, va exercir d’organista i va ser conegut a la capital de la Garrotxa com el pare Jordà, per la seva vinculació amb la parròquia de Sant Esteve i altres, en les quals col·laborava assíduament, i per haver estat soci de l’entitat olotina Foment de Pesca Esportiva. De fet, va gaudir d’una gran popularitat i tothom el coneixia i hi conversava. Era habitual la seva presència en la benedicció d’animals de la cavalcada de Sant Antoni Abat i, després de la mort del pare Jaume Llagostera, va continuar potenciant les populars festes del Carme, amb les sortides i balls del Drac, el Pollastre i el Conill, més el tradicional Cant de l’Àngel, el dia de Pasqua Florida.
El 2016 va patir una feridura que condicionà la seva mobilitat i va haver de ser internat a la residència Santa Maria del Tura, d’Olot. El 2017 va signar el comunicat que més de quatre centenars de preveres del nostre país van adreçar al papa, en defensa de l’autodeterminació i davant l’oposició del govern estatal a la celebració d’un referèndum. Sempre anava, quan es trobava bé, amb el seu licor de cirereta i enredava a tothom, fins i tot el bisbe de Girona. Va residir a Olot la major part de la seva vida.
Va passar després a altres destinacions conventuals, com ara Terrassa, on va exercir la docència en dos períodes: 1962-1969 i 1975-2002. De 1969 a 1972 va ser director de la Residència Universitària Santa Joaquima de Vedruna, de Barcelona. De retorn a la comunitat olotina, va ser elegit prior el 2003 i va continuar essent-ho en altres ocasions, amb alternances de temps en aplicació de les normes eclesiàstiques. El 2011 va ser reconegut pels seus cinquanta anys de sacerdoci en la missa crismal oficiada a la catedral de Girona per Francesc Pardo, bisbe de Girona.